El franquisme una inspiració per al poeta alcoia
Mauro Pérez. Alcoi. 18/11/2023
Joan Valls i Jordà, naix a Alcoi l’1 de maig de 1917, durant la seua infància es veu afectat per una esclerosi a la columna vertebral que li provoca problemes en el creixement dels ossos. Aquests problemes de salut fan que el poeta Joan Valls tinga una infància solitària i tinga una història de superació, que més tard l'ajudaria a fer front al règim franquista. Durant la seua joventut, Joan Valls treballa des dels 14 anys a una fàbrica de tèxtil on treballava quasi tota la família. Al ser petit, Joan tenia temps lliure i va començar a llegir poesia castellana i a estudiar violí. Ets aquí on Joan Valls comença a interessar-se per aquestes dues aficions i a buscar juntar la música amb la poesia.
Començaments de la seua carrera
La carrera del poeta alcoià és una de les més extenses a la literatura catalana del segle xx. Destaquen els seus cinquanta-quatre anys de producció de poemes, bandos reials o sainets alcoians. Tot comença l'any 1934, on escriu la seua primera obra dedicada al poble d’Alcoi, un sainet satíric Quatre de la terra. Dos anys més tard, l'any 1936 escriu el seu primer poema en castellà, titulada Sol y nervio. I és que al principi de les seues obres Joan Valls les escrivia en castellà per temor al règim franquista, i és que l’autor alcoià va participar en activitats amb una associació d’esquerres i col·laborava amb la premsa local progressista. La seua cosina Teresa Botí Valls ha afirmat: “Hi havien poemes escrits que no van eixir a la llum per temor i hi havia algun que altre que estaven de forma anònima”. I és que gràcies a Valls la premsa podia contar el que passava al poble alcoià, ja que Valls era l’encarregat de contar les històries a través dels poemes. Els problemes de Valls amb el règim franquisme durant el conflicte acaba el poeta alcoià encapçalat per col·laborar amb l’esquerra, i és en el febrer de 1940 quan es allibera al poeta i més tard ixen a la llum una sèrie de poemes de nomenats Guirnaldillas de nacimiento. L'any 1947 ix el primer llibre en forma de prosa de Valls en català i tots els seus altres poemes anàvem a continuar en el mateix idioma, ja que així ha confirmat la seua cosina Teresa Boti Valls: “Per a ell expressar-se en català era una forma de reivindicar la llengua i no pedrela pel règim franquista”.
La relació d’amistat amb el seu pràcticament únic amic de la infància Albert Peidro, és el que impulsa al poeta a publicar els seus poemes a una editorial catalana, confirmava Teresa: “Albert va ser el que va impulsar a Valls a fer un pas endavant i l’únic que va confiar des del primer moment que va llegir la primera poesia”. Gràcies al seu amic, el poeta Valls aconsegueix tindre l’editorial Torre per poder publicar els seus llibres al món, i és que l'any 1953 de la mà de l'editorial escriu, L’home pot ésser àngel, “Era tot en honor als homes del bàndol de l’esquerra per lluitar contra el franquisme” ha pogut afirmar la seua cosina.
Durant aquests anys el poeta escriu varius llibres en els quals posa com a referència a la seua família, recorda la seua cosina Teresa: “Recorde estar a casa dels meus oncles i vorer a Joan darrere dels seus pares prenen nota de tot el que parlen i fan a casa”. I és que el poeta alcoià mai va deixar de costat a la seua família, i va continuar vivim a Alcoi i oferint poemes al poble d’Alcoi a pesar de ja tindre un reconeixement públic en el món de la prosa. Així és que va guanyar el reconeixement públic l'any 1959, al rebre el primer premi Ciutat de Barcelona, que l’impulsaria a seguir escrivint en català.
Premis com a reconeixement públic
El poeta alcoià va guanyar diferents premis que l’impulsarien a seguir escrivint proses líriques. I és que l’any 1961 guanya el Premi València amb el seu reconegut versos a Sara, qui forege la seua parella durant tota la vida. Tots els versos anaven dedicats a la seua dona que literàriament se li coneixia com a Sara.
No sols va guanyar premis en l'àmbit local sinó en l'àmbit nacional e internacional, com a 1962 guanya a Palma amb el seu escrit Les roses marginals. En l'àmbit internacional va ser recolzat pel poble mexicà i pel colombià, on va guanyar a 1966 i l'any 1975 el premi l’Englantina a Caracas, amb Enyor a la pàtria i amb Coral de pàtria a l’exili, i seguidament a 1969 tornaria a guanyar l’Englantina a Guadalajara, amb Elegia a una pàtria marginal.
Llibre en poemes guanyadors. Mauro Pérez
Diversos premis que guanyaria també a Marsella i és que el poeta alcoià compta amb més de 106 premis en l'àmbit local, nacional e internacional.
Joan Valls i Jordà, guanyà el premi a peladilla d’or l'any 1982, on finalment rep l’homenatje per la ciutat d’Alcoi a tota una vida dedicada a la poesia. Un homenatje en forma de
reconeixement amb un premi, el seu nom a un carrer de la seua ciutat i amb un bust a la plaça del Fossar on va viure durant tota la vida.
Teresa Boti Valls recorda el dia de l’homenatje: “Vaig vorer al meu cosí més emocionat que quan va rebre premis en l'àmbit internacional”, i és que Valls va dedicar tota la seua vida a la seua ciutat.
Les tradicions no es perden
A la ciutat d’Alcoi és una tradició el dia de Nadal reunir-se amb la família per repartir les estrenes, on Joan Valls i Jordà escrivia poemes personalitzats als seus nebots per a recitar-los i rebre les estrenes (diners). La seua cosina afirma: “Quan arribava el dia veies a tots els nebots nerviosos per recitar els poemes i era Valls el que sempre s’animava a ser el primer”. Una tradició que en el temps va deixar de pedres i que tots els familiars recorden amb “molta felicitat i orgull” recorda la seua cosina sobre el poeta alcoià i cosí Joan Valls i Jordà.
Cada 1 de maig, a la plaça del Fossar d’Alcoi se li fa un homenatje de la mà de l’associació d’amics de Joan Valls i Jordà on es continuen recita'n els seus poemes en honor a tota la trajectòria i per continuar reivindicant el valència que tant va lluitar el poeta alcoià.
Bus Joan Valls i Jordà. Mauro Pérez
Comments