Sonia Codina. Oliva. 23/10/23
Dilluns pel matí no pareix el millor dia en el que enaltir la cultura a una ciutat com Oliva, acostumada a poques exposicions i amb poc d’interés juvenil. A la plaça de l’ajuntament, en concret al parking, on allà al fons, si et fixes, pots trobar la sala d’exposicions de l’antic Enginy de sucre. Costa acostumar-se a vore un edifici nou amb arcades precioses on abans hi havien cases mig derruïdes i una figuera que embrutava els cotxes. Aquesta sala acull l’exposició “Patrimoni contra les cordes”, organitzada per l’associació cultural Centelles i Riusech amb la col·laboració de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, integrat per associacions com el Centre d’Estudis del Maestrat, l’Associació Cultural Alcublas, entre altres arreu de la Comunitat.
A mesura que avancem pel parking trobem la porta oberta i dos camins a través d’ella, un que porta a les restes arqueològiques de l’Enginy i l’altre et porta dalt, a la sala d’exposicions Francisco Brines. Allí dalt m’espera Carmina. Segons pujes a la sala, veus que l’han emplenat de cartells amb informació però, només entres te n’adones que no és una simple exposició a la què vas a llegir història i vore un parell de fotografies; les taules que estan dins de la sala anticipen el taller que està Carmina preparant amb l’ajuda del seu fill Alex. La xica encarregada d’esta mostra de “Patrimoni contra les cordes” està posant un tapet sobre les taules, emplenant els gots de les taules amb bolígrafs i repartint desplegables de l’ermita de Sant Antoni davant de cada cadira.
Mentre esperem, Carmina comenta aspectes desapareguts d’Oliva, donat el lloc en le que es fa l’exposició, i es dona un fenòmen que col·loquialment s’anomena “olivenses desvanits”, un grup de persones d’Oliva que comparteixen un sentiment d’identitat amb el poble i un coneixement per la seua història. Ella pot fardar d’haver treballat en un dels jaciments arqueològics més antics de la Península Ibèrica, a la necròpolis del Collao, a Oliva, i compartim diferents dades sobre punts patrimonials d’Oliva.
Els xiquets de 3r d’ESO del col·legi San José de la Montaña es retrasen i Carmina aprofita per donar dades sobre l’exposició. L’exposició no tracta únicament sobre patrimoni d’Oliva, sino que mostren el patrimoni material i inmaterial de diferents comarques de la Comunitat Valenciana, com són el patrimoni arquitectònic però també el gastronòmic o festiu.
Una exposició de patrimoni a primeres pot resultar avorrida per a adolescents de la ESO però tot depén de la forma en la què es planteja. Carmina comenta que la metologia està adaptada a l’aprenentatge emprant eines entretingudes amb les que «els alumnes poden divertir-se alhora que estan aprenent». L’unitat didàctica, un quadernet que reparteixen a tots els assistents, conté preguntes sobre rius, castells, alqueries, festes, vestimentes típiques i tot tipus de patrimoni que pertany a la Comunitat Valenciana. "Jo els comente un poc de que va i ells han d’anar buscant la informació".
Un soroll de xiquets retomba dins la sala i ens adonem de que els assistents s’han equivocat de carrer, els veiem a través de les finestres per la part contrària a l’entrada. Al adonar-se’n de la seua equivocació, les professores posen ordre i s’acosten cap a l’entrada. I ahí apleguen, un grup d’al voltant de 20 adolescents amb dos professores entren a la sala mentre Carmina demana un poc de ordre i demana a Alex que repartisca les unitats didàctiques. Els alumnes observen els panells mentre van seient cada un a una cadira.
Després de la negativa de les professores sobre fer fotografies, tots prenen seient i atenem el que ens mostra Carmina. La guia comença la seua explicació amb els quatre panells que hi ha sobre Oliva, sobre el Palau Comtal, el Castell de Santa Anna, les ximeneies dels rajolars… D’ahí passa amb més brevetat a la resta de les pancartes: l’horta de València, els Moros i Cristians, l’alfareria d’Ademús, els masos del Maestrat… Carmina viu cada paraula que pronuncia i alguns xiquets reben la informació millor que altres: un grupets de tres xiques de la taula del fons atenen les explicacions, altres alumnes parlen entre ells mentre fan vore que atenen. Un xiquets amb el que compartim taula s’acull al "Jo passe"; i utilitza el mòbil d’una forma molt poc dissimulada fins que la professora va a cridar-li l’atenció.
Arriba el moment de l’acció i els alumnes s’alcen del seu lloc per buscar la informació entre els panells, el grup de les xiques lligen detingudament els cartells, la mare d’una d’elles resulta ser d’Alcubas i s’emociona per vore informació d’eixe poble; un alumne s’acosta a un altre, "Ei heu trobat açò". Pot ser l’atenció no seria la d’un adult però la posada en pràctica és un èxit. Els xiquets estan entretinguts emplenant els qüestionaris i després verificant les seues respostes, tots participen en la correcció, fins i tot el xiquet del mòbil. Una volta completada l’unitat didàctica, el que més il·lusió fa als xiquets: el desplegable de l’ermita de Sant Antoni. Si ja els professors s’aclarien poc, imagineu els alumnes. La complicació de montar la peça fa que els nervis tornen a córrer entre els xiquets: alguns alumnes tenen enganxines al front, altres comenten amb els seus amics el procés, només dos persones estan calmades mentres construeïxen la seua maqueta de Sant Antoni. Alex, que no ha dit ni una paraula, mira la situació de kaos i tracta d’ajudar però es retira davant dels humors d’alguns als que intenta assistir. Eixa maqueta ha sigut allò que més ha motivat als joves i no tan joves que ens trobavem en la sala.
Per rematar, Carmina planteja una pregunta als xiquets: "Si poguereu demanar que alguna cosa es recuperara, què seria?". Surgen multitut d’hipòtesis però les més repetides són el tren, que ni siquiera està present a l’exposició, el Castell de Santa Anna i el merendero de les Aigües, a la frontera entre Pego i Oliva. Aquesta pregunta no està planejada a l’exposició, segons carmina, però li sembla "interessant vore el que es xiquets pensen sobre el patrimoni". "Potser li porte aquestes respostes a l’ajuntament, a vore si els serveixen".
댓글