Aina Nogueroles. Castelló. 19/10/23
Josep Gimeno i Montell, més conegut com Pep Gimeno “Botifarra” (Xàtiva, 1960) és un ‘cantaor’ valencià que gràcies al seu interès per les històries de cada poble del País Valencià ha aconseguit rescatar narracions de les persones majors per preservar una tradició que quasi desapareix si no havera sigut per les gravacions que va començar a fer als tretze anys.
En una entrevista que li fa la periodista Emma Tomàs al seu canal de Youtube ‘Diàlegs’, el ‘cantaor’ assegura que les dones cantàven a casa i gràcies a això s’ha pogut conservar el cant popular. Abans no hi havia res escrit, es perdia i anava directe al cementiri.
(https://youtu.be/YQvJp_jj5Ro?si=Ktbl9aTW14htDX2i - Diàlegs d’Emma Tomàs amb Pep Gimeno “Botifarra”)
El “Botifarra” és especial i únic ja que no disposava de telèfon mòbil fins fa poc, ni de cotxe, però encara així és conegut arreu del territori valencià com una figura important per la música i la cultura feta en la nostra llengua. Repeteix refranys dels pobles i recita de memòria centenars de frases fetes, embarbussaments, romanços, contes i històries que recorda. (https://pepgimenobotifarra.com/la-veu-de-la-memoria/) - enllaç Pàgina web “Botifarra”.
Així es presentava el cantant a les xarxes socials:
Instagram “Botifarra”. Captura de pantalla d’Aina Nogueroles
Discografia (2006 - 2023)
La discografia de “Botifarra” és amplia:
Si em pose a cantar cançons (2006)
Àlbum guardonat amb el Premi Ovidi 2007 a millor disc de folk i noves músiques.
Dins d’aquest àlbum cal remarcar una de les cançons que no falten mai al repertori dels concerts de “Botifarra”, la Malaguenya de Barxeta. Aquesta cançó és un himne al País Valencià, o així es considera perquè parla de la nostra terra incloent un missatge d’esperança i recordant la història dels valencians per renaixer de les cendres i caminar tots junts buscant un futur millor.
Te’n cantaré més de mil (2009)
Aquest àlbum ha estat guardonat pel Premi Enderrock a millor disc de folk i noves músiques del 2009.
La barraca (2006)
On col·labora amb Quico El Célio, un cantautor català.
Botifarra a banda (2012)
Els directes d’aquest àlbum es distingeixen perquè “Botifarra” acudeix a diferents pobles del País Valencià i la banda del mateix poble fa el concert amb el ‘cantaor’.
Metalls d’estil (2013)
Amb Spanish Brass Luur Metalls d'Estil
Ja ve Nadal! (2014)
On inclou i recupera nadales tradicionals valencianes.
De banda a banda del Mediterrani amb Ahmed Touzani (2018)
Un dels cants que predomina en l’àlbum és el cant de batre que és un cant d’arrel tradicional valenciana. Aquest cant va lligat als treballadors del camp que cantaven aquestes lletres a cappella (sense música, sols la veu) i amb això, “Botifarra” ha volgut recuperar-los ja que és la forma musical més antiga que hi ha al País Valencià. També ho ha fet perquè era una mescla dels nostres orígens musulmans, jueus i cristians. En l’àlbum «De banda a banda del Mediterrani» on col·labora amb Ahmed Touzani es poden escoltar aquests cants. En l’entrevista que té amb Emma Tomàs conta que Ahmed li va dir: «Quan et senc cantar a tu, senc cantar al meu poble». Eixa frase va emocionar a Pep ja que assegura que compartim arrels i lèxic amb els àrabs i va ser una de les raons per les quals es juntaren els dos músics per composar aquest disc.
Ja ve l’aire (2023)
És l’últim disc de “Botifarra” on compta amb les col·laboracions de Maria Arnal, Noelia Llorens Titana, Carmen París i Judit Neddermann. Tracta sobre la recuperació de cançons tradicionals de treball i ho complementa amb arranjaments adaptats a l’actualitat amb una sonoritat més contemporània.
Frase dita per “Botifarra”. Instagram de Pep “Botifarra”
La lluita per cantar en valencià
El poble valencià l’admira, però hi ha altra gent que el defineix com a ‘adoctrinador’. Una paraula que s’hauria de llevar del vocabulari per definir al cantant, ja que es dedica a recuperar cançons antigues, que es cantaven abans per les persones majors, i que tracten sobre la vida quotidiana, les feines de casa o històries divertides, entre altres. Per a contestar a esta gent, podríem utilitzar una de les frases que recorda “Botifarra” de la Tia Milieta: «La naranja nace verde y el tiempo lo da color, pero el que nace gilipolla no lo madura ni Diós». (https://youtu.be/NQ3DzLj4dos?si=EUXhhUWOxjHsmIEL)
Per a ell un dels referents més importants ha sigut i és Vicent Torrent, cantant al grup Al Tall. El mateix Vicent Torrent, va ser guanyador del Premi Socarrat Major al 2006 amb els seus companys d’Al Tall. El premi Socarrat Major s’atorga, cada any, a una persona, grup o institució que s’ha caracteritzat per la defensa i la difusió de la llengua i la cultura del país. Com a guanyador de l’any 2023, ha estat Pep “Botifarra”, al qual, el cantant d’Al Tall li dedica unes paraules: «Al País Valencià tenim una gran sort des d’aquell 19 de març de 1960, un bon dia de sant Josep quan va nàixer a Xàtiva Pep Gimeno i Montell. Tenim una gran sort des d’aquell 2006, quan va publicar el primer disc en solitari, aquell que es titulava Si em pose a cantar cançons. Tenim una gran sort des que Pep era adolescent i començà, apassionat, a gravar cançons de les persones majors d’allà on anava i d’allà on podia; des que Pep començà a cantar aquelles cançons amb el grup Sarau i amb l’Escola de Danses de Xàtiva i amb altres grups que requerien la seua veu; des que Pep va pegar aquella crescuda espectacular entre els anys 2006 i 2010. I que es manté i que continua cap amunt».
L’amistat entre els dos és propera, tant propera, que quan poden s’ajunten per cantar davant un públic la cançó per excelència d’Al Tall, el Tio Canya.
Vídeo: Pep Gimeno “Botifarra i Vicent Torrent (Al Tall) cantant el Tio Canya a Forcall. Instagram Pep “Botifarra”
“Botifarra” i la seua influència
Pep Gimeno “Botifarra”: El cant de la terra, és un llibre escrit pel crític musical Josep Vicent Frechina juntament amb l’escriptor Joan Olivares on parlen del ‘cantaor’ des d’una perspectiva literària i musical.
Frechina assegura que el que més li impressiona de “Botifarra” és el seu carisma escènic i la seua capacitat comunicativa, malgrat ser una persona tímida que es trobava incòmode davant els elogis i aplaudiments.
«Ha tingut una influència enorme perquè ha assegurat la familiaritat amb la tradició musical pròpia per a dos o tres generacions més de músics i, perquè ha suposat una invitació cap als músics que practiquen altres gèneres musicals per a incloure elements de la tradició musical valenciana en la seua paleta creativa: grups i intèrprets com El Diluvi, Tesa, Auxili, Jazzwoman, Cactus, Palmer, Verdcel, Xavi Sarrià o Prozak Soup inclouen en les seues darreres produccions pinzellades tradicionals fet que augmenta el seu arrelament i el seu possible impacte popular», afegeix Frechina.
Comments