Mar Goterris Meseguer | Castelló
El primer dia de novembre és una data assenyalada per diverses cultures. Els pobles celtes consideraven que l'any començava aquest dia i, per aquesta raó, celebraven el Samaín la nit del 31 d'octubre. Una tradició que ha evolucionat fins a l'actual Halloween. Aquesta tradició va ser cristianitzada l'any 835 pel Papa Gregori IV. És d'aquesta manera que va nàixer el Dia de Tots Sants.
La festivitat se sol celebrar amb una visita al cementeri per curar les tombes dels difunts, amb la torrada de castanyes i la representació de l'obra Don Juan Tenorio, escrita per José Zorrilla l'any 1844. Després d'una parada de huit anys, el grup de teatre Tragapinyols ha tornat a caracteritzar aquesta obra al Teatre Principal de Castelló, amb la col·laboració dels grups El Taronger, Espiral, L'armelar, Fadrell i Entre bastidores.
L'elenc actoral ha estat emocionat de tornar a representar l’obra. Mari Loli Falomir, qui ha interpretat la Mare Abadessa, expressa haver tingut lleugeres dificultats per a recordar el text, encara que "el vers, una vegada l'aprens, el repasses i t'ix de carrereta".
Aquest any, el conjunt actoral ha canviat, lleugerament. Per exemple, l'escultor ha sigut interpretat per Pablo Castell, del grup Espiral. No obstant això, la família Lloret es manté protagonista i, aquest any, han donat un xicotet xafardeig al públic, perquè els germans Rafa i Sara Lloret han interpretat els papers dels enamorats principals.
Declaració d’amor de Don Juan a Doña Inés en l’últim acte de la primera part de l’obra. Mar Goterris
La popularitat de l'obra es mostra en la plenitud de l'escenari. Aquesta és una ocasió per a reunir-se amb els amics amants del teatre, vist en les salutacions de seient en seient, però també és una ocasió per introduir-se en aquest gust, vist amb la presència de famílies amb adolescents i alguns assistents que pregunten la diferència entre actes i parts. No obstant això, el públic ha estat pendent de la representació i ha deixat volar les seues risses en escenes com el suborn a Lucía, la serventa d'Ana Pantoja o la reacció de Doña Inés a l'aparició de Don Juan al convent. A més, han aplaudit fora de torn per mostrar l'emoció que els ha transmés la representació del fragment més famós de l'obra: "No és cierto, ángel de amor [...]?".
Don Juan plora la mort de Doña Inés en el primer acte de la segona part de l’obra. Mar Goterris
La segona part de la representació explica per què aquesta obra és tradicional del Dia de Tots Sants, perquè el principal escenari dels actes a continuació és el cementeri. Un detall curiós és la manera en què mostren l'ànima d'Inés quan conta a Don Juan el tracte que ha fet per salvar la seua ànima. L'actriu, pintada de blanc per simular una escultura, baixa una plataforma i apareix dins una caixa tapada amb una pel·lícula semitransparent il·luminada per dins, creant un efecte fantasmagòric. Aquest recurs, tanmateix, no és nou, ja que els decorats són els originals que utilitzaven fa dèsset anys, a la seua estrena.
La representació de l’obra solia ser una manera d’alegrar l’ambient fúnebre i solemne del Dia de Tots Sants. Llavors, possiblement, la persistència d’aquesta tradició significa una escapatòria a la invasió de festes externes com el Halloween.
Comments