La Mort de Guillem: un màrtir i el dolor de la seua família

Sonia Codina Quiles | Castelló de la Plana - 02/12/2023

En les vacances de Pasqua de 1993, el jove de 18 anys Guillem Agulló, antifeixista, antiracista i independentista, va ser assassinat a mans d’un grup d’extremadreta al poble castellonenc de Montanejos quan va anar a passar uns dies a la muntanya amb els seus amics. La Mort de Guillem mostra el procés del dol dels seus familiars, els juits que es produeixen amb motiu de l’assassinat i el comportament de la justícia espanyola i els mitjans de comunicació respecte al que va ocòrrer amb Guillem.

Els Agulló-Salvador eren una família corrent que vivia a Burjassot, fins que els pares són cridats per identificar el cadàver del seu fill. A partir d’ací les escenes són desgarradores i cada imatge involucra més a l’espectador amb el procés d’assimilació que duu la família respecte a la mort de Guillem: Deixen buit el seu espai habitual a la taula, el pare dorm a la seua habitació, la mare pregunta als amics de Guillem el que va passar…

Els pares de Guillem esperant per la identificació del cadàver. La Mort de Guillem.

Els mitjans de comunicació criminalitzen Guillem per la seua participació en grups skinheads. A més, la defensa de l’assassí tracta de demostrar que era Guillem qui atacava i de fer vore que no era un crim polític. 

Cansats de l'imatge que es donava de Guillem, el pare i la mare tracten de netejar la noció del seu fill i defensar els seus valors antifeixistes. Per tant, a partir de les sentències i de la imatge que es dona del mort antifeixista, Guillem es converteix en el símbol de la lluita independentista al País Valencià i de la repressió de l’Estat espanyol. De fet, la pel·lícula mostra en diferents ocasions com alguns personatges de la política no volen donar el seu suport a Guillem per les idees que tenia.

La Mort de Guillem és una pel·lícula tant dolorosa com necessària perquè mostra com la justícia pot condemnar una víctima per la ideologia que té i com allò pot afectar a una família la qual ha perdut a un fill. A més, de reflexar com una injustícia és capaç de mobilitzar a tot un país amb una mateixa ideologia.

Germana de Guillem rapant-li el cap abans d’anar-se’n a Montanejos. La Mort de Guillem.

L’espectador pot estar més o menys d’acord amb les idees de Guillem però arriba a entendre que allò la crítica que La Mort de Guillem fa cap a la repressió d’un Estat cap a una cultura minoritària pel simple fet de ser independentista i tenir uns valors diferenciadors. Guillem Agulló es va convertir en el màrtir de les esquerres antifeixistes valencianes i, sobretot, va ser una figura de reivindicació d’una cultura pròpia i d’un silenci obligat.

Tot i ser una pel·lícula produïda vint-i-set anys després dels fets, reflexa molt bé la cultura de l’època i el que va supondre la mort de Guillem Agulló per la societat valenciana i mostra com Guillem va arribar a ser un símbol de l’antifeixisme per a un país com és el valencià.