Marta Ferrer López | València
FITXA ARTÍSTICA
Direcció i text: Tomás Verdú (1996, Alginet, València)
Interpretació: Begoña Comitre, Victor Gil, Cristina Grau y Miguel Torrecilla
Tècnic de llum: Alejo Fanego
Escenografia: Miranda Fernández y Rafa Rodríguez
Coreografia: Marta García
Il·lustracions en escena: Helga Ambak
Tècnics de so: Maria Covadonga i Miguel Mateu
Producció: Marta García i Tomás Verdú
Tothom algun cop hem jugat a la nostra infantesa al joc del Parxís. Una estona en què tan sols
importava estar centrat amb les teues fitxes (vermelles, grogues, blaves o verdes) i confiar en
què el dau ens trauria un bon número per tal de guanyar la persona gran amb més experiència
al Parxís que la nostra.
Tomás Verdú, creador de l’obra de teatre “Parxís” ha volgut fer un seny a les vesprades de la seua infantesa en les quals tornava de l’escola, berenava un “nutritiu” got de llet i jugava al parxís amb l’àvia. Així ho ha sabut reflectir ben bé a l’obra i ha apostat per una escenografia molt visual, plena de vida i que fan possible els intèrprets Begoña Comitre (fitxa blava), Víctor Gil (fitxa verda), Cristina Grau (fitxa roja) i Miguel Torrecilla (fitxa groga), els quals fan d’una de les quatre fitxes d’aquest joc als escenaris del Teatre Círculo de Benimaclet (València). Ells fan referència a molts aspectes que indueixen a la reflexió i qüestionar-se a l’espectador sobre certs aspectes de la vida.
Begoña Comitre, Víctor Gil, Cristina Grau i Miguel Torrecilla al Teatre Círculo
representant l’obra “Parxís”. Tomás Verdú
Des del pas del temps fins a l’anada de la infantesa i l’arribada de la maduresa. Des de l’afany per ser productiu fins al desig de tindre un temps per descansar que mai arriba. Des de les noves modes fins a la tradició. Des de voler llegir a Sartre a voler tornar a llegir a Teo. Des de consumir comèdia de Netflix o de Pablo Motos a tornar als teatres on la comèdia és aire pur. Des de pagar per descansar a no fer-ho.
El primer que veiem és un tobogan de color blau pel qual van caient una immensa quantitat de Kellogg's. Un punt de partida que és ja una metàfora sobre el temps que passa i no torna. A continuació veiem una nevera, la qual s’obri comptades vegades i es van extraient objectes que ens faran viatjar en el temps: contes de Teo, dos secadors o un bingo. El bingo. Un altre element que ens acompanya durant l’obra. Un bingo en el qual ningú perd, tots guanyen i ací l’autor ha plantejat la pregunta ¿què és guanyar?
Miguel Torrecilla al Teatre Círuculo. Tomás Verdú
Tomàs Verdú ha sabut fer dels seus records un bon material teatral i li ha donat substància en forma de colors vius, textures, sorolls, joc de llums i uns intèrprets que saben narrar no només amb paraules sinó també amb expressió corporal allò que volen transmetre.
L’evolució es reflecteix a la sala del Teatre Círculo. Una sala que compta en un primer moment amb un tobogan i una nevera i que al llarg de la funció va convertint-se quasi podríem dir en l’habitació d’un nen després d’una festa d’aniversari. Però justament el que representa és créixer. Créixer i veure com tot allò que abans estava tranquil i amb ordre a la teua vida passa a ser un caos i va perdent el sentit a la vegada que li’l dona.
Comments