Dissenyadors emergents, sostenibles i avantguardistes denúncien el canvi climàtic
Belén Mallén | València
Aquest cap de setmana resona a València la imatge d’aquell lloc tan recondit i llunyà, tan incivilitzat, despoblat i inhumanitzat. Blau i blanc, aparentment inhert, però fent possible des del no-res i el silenci, els cicles, la vida i l’equilibri: l’àrtic i l’antàrtic.
Els pols s’han mantingut en l’imaginari de les últimes generacions baix l’aura fantàstica de la inexplorada Antartida i d’aquell home que sobrevola el pol nord cada nadal. Però, han arribat dies en què les generacions joves ja no veuen l’àrtic com un símbol de fantasia i ficció, sinó com símbol d’emergència, drama i reivindicació. La màgia i els efectes especials han desaparegut en el gel, eclipsats per la realitat que esguita en la consciència social, l’escalfament global que desgela els pols i el canvi climàtic que reventa el ecosistema polar.
Existeix una generació de talents joves que irremediablement se n’ha adonat, s’adapta i ha d’apostar per la sostenibilitat. Això és el que ve a demostrar, aquest 2023, la IV edició del Clec Fashion Festival, festival de moda valencià, celebrat a l’Hemisfèric de València el 27 i 28 d’octubre. Enguany baix el lema #ClecWhiteEmergency.
Arriba el dia inaugural, el blau i el blanc porten 5 mesos orquestrant l’estètica del contingut a la web i les xarxes socials del Clec, i baix l’expectativa del seu públic avui decoren de dalt a baix l’Hemisfèric. Els colors inspirats en el desgel, amés de l’estètica que es gira en torn a la sostenibilitat textil, acolleixen els aficionats i professionals de la moda que hi van entrant a l’edifici convertit en pasarel·la.
Entrada a l'Hemisfèric el dia inaugural del festival Clec. 27/10/23. Belén Mallén.
La primera impresió pot causar estranyesa; arribar i trobar un “síndrome del influencer” generalitzat en tots el assistents, ben estilosos i fashions amb els seus outfits instagrameables, posant amb cartells d’un planeta descongelat i malalt. Però a l’entrar en calent dins del concepte de l’event, s’entèn que només és una reivindicació social expressada en una pasarel·la. Obviament la decoració anava a desprendre bellesa i anava a ser un lloc inspirador; i per tant, instagrameable.
Joves dissenyadors entren i ixen del back stage nerviosos i ultimant els detalls amb els modelos. Desapareixen quan una dona resona pels altaveus amb una entonació pròpia de reality show televisiu. S’inaugura l’edició #ClecWhiteEmergency, amb la intervenció de veus professionals i institucionals del govern espanyol i valencià –s’evidencia el recolzament i finançament institucional que ha rebut l’event–.
La coreografia Desestacionalització dels estudiants de l’escola de dança de València, és l’actuació telonera; desconcerten i sorprenen el públic. Interpreten al compàs de Primavera de Vivaldi, l’armonia de quatre estacions distinguides en un principi, però que acaben barrejades sumides en la desesperació.
Seguidament, comença la desfilada del treball de 9 dissenyadors emergents. Les col·leccions cumpleixen totes amb els estandars de sostenibilitat, segons Ana Porcar, una de les dissenyadores. També desfila el projecte conjunt per les estudiants de Disseny de Moda de l’EASD de Castelló. El propi nom Genderless indica el joc amb el rol de gènere; són prendes dissenyades a partir del haquejat de quatre camises de caballer –de la marca Albert Brandon– que havien sigut retirades per tares de fabricació.
Desfilada dels dissenys genderless al Clec, al final del vídeo les dissenyadores estudiants de l'EASD de Castelló. 27/10/23. Belén Mallén.
Comentarios